• Ada

    Il·lustració: El País Retina

  • (Augusta) Ada King, comtessa de Lovelace

    Artista: Margaret Sarah Carpenter (1793-1872)
    Data: 1836
    Oli mitjà sobre tela

  • Retrat d’Ada King, comtessa de Lovelace (Ada Lovelace)

    Artista: possiblement Alfred Edward Chalon (1780-1860)

  • Daguerrotype of Ada Lovelace

    Autora: Marianne Loir

Protagonistes

Ada Lovelace

Londres, Regne Unit
1815-1852

  • Ocupació

    Matemàtica, programadora, poeta, informàtica teòrica, inventora, traductora, escriptora i enginyera
  • Àrea

    Matemàtiques i informàtica
  • Nacionalitat

    Regne Unit

  • Reconeixements

    Els seus treballs i contribucions a la computació no van obtenir reconeixement fins a un segle després de la seva mort. De fet, els seus plantejaments informàtics estaven tan avançats respecte a la tecnologia de la seva època que va caldre un segle perquè es desenvolupés la maquinària necessària per arribar a comprendre les seves anotacions i contribucions.

    El llenguatge de programació informàtica Ada va ser anomenat així en honor a Ada Lovelace. [1]

La primera programadora en la història dels ordinadors

Ada Lovelace va ser l’única filla legítima del poeta Lord Byron amb la seva dona, Anne Isabella Milbanke.

Es la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica i física, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.

Es va adonar que la màquina tenia més aplicacions apart de la pura calculació i va reconèixer tot el potencial de la màquina. A les seves notes de treball va incloure el que ara es considera el primer algorisme que es va intentar dur a terme en una màquina. És per això que se la considera la primera programadora.

Tot i així l’Ada sempre va sentir també una forta atracció per les lletres, la lectura i la poesia. Va heretar una mica el talent i l’amor per les lletres del seu pare.[1]

Diagrama de l’algorisme d’Ada Lovelace per computar la màquina analítica de Babbage amb nombres de Bernoulli

Diagrama d’un algorisme per al motor analític per al càlcul dels nombres de Bernoulli, a partir del dibuix del motor analític inventat per Charles Babbage per Luigi Menabrea amb notes d’Ada Lovelace [1]

Calculating Ada: the Countess of Computers

Un documental sobre la història de la computació moderna. La matemàtica Hannah Fry ens explica la història de Ada Lovelace, explora su història d’Ada i el seu treball amb Charles Babbage, l’inventor de la primera computadora accionada per vapor, la Màquina Analítica.

En una Anglaterra Victoriana que era unmón d’homes”, va ser una dona qui va demostrar als seus col·legues de professió que podia portar el concepte de la Màquina Analítica més enllà i demostrar el seu veritable potencial.

Labor ipse voluptas: he aquí la meva màxima! Potser és bo per al món (ja ho vaig donar a entendre abans) que els meus esforços i ambicions es limitin a l’intel·lectual, i que aquesta època em permeti lliurar-me a l’estudi de x, jo, z, en comptes de a l’espasa, el verí i les intrigues

L’antecedent de l’ordinador

A principis del segle XIX, època del naixement del maquinisme, Charles Babbage va inventar la Màquina Diferencial, primer, i la Màquina Analítica després. [2]


John Graham-Cumming explica la història de lamàquina analíticamecànica a vapor de Charles Babbage, i de com Ada Lovelace va veure més enllà de les seves capacitats computacionals simples per imaginar el futur de les computadores.

PREGUNTES FREQÜENTS

QUÈ VA FER ADA LOVELACE?

A Ada Lovelace se li atribueix el primer algoritme codificat destinat a ser processat per una màquina (amb targetes perforades). [1]

Com va ser la seva col·laboració amb Charles Babbage?

Lovelace conegué Charles Babbage el juny de 1833, per mitjà de l’amiga comuna Mary Somerville. Aquell mes, Babbage convidà Lovelace a veure el prototip de la seva màquina diferencial.

Ada quedà impressionada per la màquina i visitava Babbage tan sovint com podia. Aquest estava molt impressionat per l’intel·lecte i les capacitats analítiques de Lovelace. De fet, l’anomenava “la maga dels nombres” (the Enchantress of Number). Entre 1842 jo 1843, durant un període de nou mesos, Lovelace traduí un article del matemàtic italià Luigi Menabrea que parlava sobre la màquina analítica, l’últim invent de Charles Babbage. Juntament amb l’article, escrigué diverses notes, com ja s’ha explicat.

Explicar la funció de la màquina analítica era una tasca complicada, cosa que feu que molts científics de l’època no li donessin massa importància ni interès. Les notes de Lovelace també inclogueren l’explicació de la diferència entre la màquina diferencial i la màquina analítica. De tota manera, el seu treball fou ben rebut per alguns experts: el científic Michael Faraday donà suport a la seva teoria. Les notes són tres vegades més extenses que el mateix article. En la secció G, inclouen un mètode detallat i complet per calcular i programar una seqüència de nombres de Bernoulli. Gràcies a aquest projecte, avui en dia Ada Lovelace és reconeguda com la primera programadora informàtica i el seu treball, com el primer programa informàtic del món. [1]

Matemática

Programadora

Informàtica

inventora

Enginyera

Escriptora

astronomia de Flatart del Noun Project

Poeta

Traductora

Referències

  1. «Ada Lovelace». Viquipèdia.
  2. Ada Lovelace, la primera programadora de la historia. Por amor a la ciencia