• Fou enterrada a la capella del Sagrat Cor de la Seu de Mallorca

    Morí el 22 de novembre de 1484 a Palma, i fou enterrada a la capella del Sagrat Cor de la Seu de Mallorca. El seu sepulcre es troba a la part baixa dels finestrals laterals del retaule de la Capella del Sagrat Cor, que també allotgen les despulles d’un altre il·lustre defensor i estudiós de Ramon Llull, Pere Joan Llobet (mort 1460)
Protagonistes

BEATRIU DE PINÓS

Principado de Cataluña
1433-1484

  • Ocupació

    Mecenes, Protectora del lul·lisme
  • Moviment

    Lul·lisme. Moviment ideològic dels deixebles i els contraris de Ramon Llull entorn de les seves obres autèntiques o atribuïdes
  • Beatriu de Pinós es converteix al lul·lianisme a l’escola del mestre Dagué
    A Barcelona hi ha un gran nombre de mestres lul·lians, molts d’ells cabalístics que es consideren deixebles espirituals de Llull; el mestre Pere Joan Poblet, cap de l’escola lul·liana barcelonina, marxa a Mallorca amb llicència del rei Afons el Magnànim per a impartir a Palma i a Randa els ensenyaments de l”l’art ” del mestre Ramon, el seguirà anys més tard Pere Dagué. Beatriu de Pinós viu a Barcelona, es converteix al lul·lianisme a l’escola del mestre Dagué

Protectora, impulsora i divulgadora del lul·lisme

El seu interès personal per la promoció del lul·lisme va anar més enllà del mecenatge, ja que en una carta que una amiga li dirigí es parla delgran plaer com m’han dit que teniu estant al puig de Randa, on vós tant desitjàveu d’estar: diuen aquí que hi ha molt bon lloc dispost per pregar a Déu”. Beatriu de Pinós personifica la important i significativa implicació de les dones del segle XV en el coneixement i divulgació de l’obra del místic i beguí Ramon Llull, com a creadores i sostenidores d’espais on ensenyar, conèixer i difondre l’obra lul·liana. A la seva iniciativa es deu la fundació de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca, origen de la futura universitat mallorquina. A la mort de Beatriu es trobaren tres volums de Llull en la seva biblioteca: elLibre de la Contemplació”, elsCent Noms de Déu” i el “Lahors de Nostra Dona”, que parlen de l’interès místic de Beatriu pel pensament de Ramon Llull, del que era una bona lectora i coneixedora. Un edifici de la Universitat de les Illes Balears duu el seu nom.
El llegat de Ramon Llull va ser un corrent filosòfic i religiós de partidaris denominat lul·lisme, que estimularen la seva exaltació fins a la llegenda. Llull també va tenir adversaris, especialment entre els dominics, que crearen un corrent antilul·lià, els quals, a més d’atacar-lo pel contingut de la seva obra, li atribuïren posicions heterodoxes a partir de textos falsament lul·lians sobre l’alquímia o la càbala. Aquesta confrontació ha distorsionat la percepció popular de la seva personalitat real i ha afectat negativament el seu procés de canonització. Actualment és, eclesiàsticament, servent de Déu, encara que popularment sigui considerat i titulat com a beat.

PREGUNTES FREQÜENTS

Què va fer Beatriu de Pinós?

El 23 de setembre de 1478 Beatriu de Pinós endegà el primer projecte de fundar una càtedra lul·liana a Ciutat de Mallorca. Comptava amb una fortuna força considerable, que ja en el seu primer testament (1477) llegava en gran part a la Ciutat de Mallorca i al Regne de Mallorca per a impulsar-hi la creació d’un centre d’ensenyament lul·lista, a Randa o a Miramar, l’escola que Llull fundà per a formar missioners. Els alumnes havien de córrer món per estendre l’Ars Lul·liana, i els més preparats havien de fer via cap a terres sarraïnes.

Què repercusió va tenir Beatriu de Pinós en la divulgació de l’obra de Llull?

Beatriu de Pinós personifica la important i significativa implicació de les dones del segle XV en el coneixement i divulgació de l’obra del místic i beguí Ramon Llull, com a creadores i sostenidores d’espais on ensenyar, conèixer i difondre l’obra lul·liana. A la seva iniciativa es deu la fundació de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca, origen de la futura universitat mallorquina

Mecenes

Divulgadora