Santa Hildegarda (1098-1179) va començar a escriure la seva primera obra, Scivias, en 1141 quan comptava 43 anys i va acabar l’última als 75 poc abans de morir. Va dictar en total cinc grans llibres-set més petits, a més de 77 obres musicals, àmplia correspondència de la qual es conserven més de 300 cartes, i altres obres menors. Les seves obres principals són:

• Coneix els camins (Scito Vies Domini o Scivias, 1141-1151), que tracta de la creació del món i l’ésser humà; l’ésser i desenvolupament de l’Església fins a la seva perfecció eterna, la Història passada, present i futura de l’espècie humana, la seva desviament de Déu i el seu retorn al Pare.
• Llibre dels mèrits de la vida (Liber vitae meritorum, 1158-1163) Sobre el ésser humà, que com és lliure ha de decidir contínuament a qui serveix i què fa. El seu missatge és: “Home, fes-te humà!”
• Llibre de les obres divines (Liber divinorum operum, 1163-1174) Que descriu la Creació com una obra d’art, i l’ésser humà com un microcosmos que integra en si a tota ella.

Les obres mèdiques de Santa Hildegarda (1151 – 1158) possiblement es van dictar seguides sota el títol comú de: Liber subtilitatum diversarum naturarum creaturarum (Llibre d’observacions sobre les propietats naturals de les coses creades), que al segle XIII sembla ser dividit en dos textos: Physica i Causae et Curae:

• Physica (Història Natural), també conegut com Liber simplicis medicinae (Llibre de Medicina Senzilla), que descriu la utilitat per a l’home dels animals, vegetals i minerals més comuns, i
• Causae et Curae (Causes i Remeis), també conegut com Liber Compositae medicinae (Llibre de Medicina Complexa) amb les causes de les malalties, els seus remeis i el funcionament intern del cos humà.

La seva correspondència (1147-1179) consta de més de 300 cartes a tota l’escala social de l’època: papes, emperadors, reis, nobles, bisbes, monjos, i gent de tota condició social que acudien a Hildegarda a la recerca de consell i ajuda

Hildegarda va compondre setanta-vuit obres musicals, Agrupades en Symphonia armonie celestium revelationum: 43 antífones, 18 responsoris, 4 himnes, 7 seqüències, 2 simfonies (amb el significació propi del segle XII), 1 al·leluia, 1 kyrie, 1 peça llibre i 1 oratori (fascinant, doncs l’oratori es va inventar al segle XVII). A més, va compondre un acte sacramental musicat anomenat Ordo Virtutum ( “Ordre de les virtuts”, en llatí), sobre les virtuts.

Des de jove tingué visions de tipus místic però no va començar a escriure les seves visions fins als quaranta anys d’edat, un cop vençuts escrúpols i dubtes. Va escriure tres llibres sobre aquestes experiències religioses: Scivias Domini (‘Coneix els camins del Senyor’), considerada la més important, Liber vitae meritorum i De operatione Dei. Les seves visions o “inspiració divina” venien sense èxtasi ni transport. Les elaborava, interpretava i dictava en vigília a col·laboradors que les escrivien, i en destaca la monja Ricarda, a qui estava fortament unida.

Els escrits d’Hildegarda van impressionar profundament a Bernat de Claravall i aquest els hi va fer arribar al Papa Eugeni III (1145-53) qui després de llegir-los va escriure una carta a Hildegarda felicitant-la, animant-la a seguir escrivint i donant-li permís perquè fundés un convent a Bingen, sense la tutela de cap monjo, com era el seu desig.