La majoria de les seves composicions són audaços i s’aparten dels estils de l’època.
Primera part, visió 2: Les esferes còsmiques i l’ésser humà
Bermersheim davant l’alçada, Alemanya
1098-1179
inventora, naturalista, escriptora, compositor, filòsofa, Il·luminadora, metgessa, religiós i exorcista
la idioma desconegut és una llengua artificial inventada per Hildegarda. De Bingen és l’única persona de la que perduren avui escrits usant aquesta llengua. Ella la va descriure, empra un alfabet també inventat, de vint-i-tres lletres, i conté unes mil paraules, de les que en va fer un glossari en llatí. La utilitzava com a llengua mística, la que tindrien els àngels, i podia intercalar paraules de idioma desconegut en els seus escrits, aconseguint un efecte global enigmàtic.
És una de les primeres llengües artificials de la història, per la qual Santa Hildegarda de Bingen és considerada patrona dels esperantistes.
Santa Hildegarda von Bingen és la primera persona al món de qui es conserva música escrita, va crear la primera llengua inventada de la història i va ser la primera i única dona en segles autoritzada per l’Església a predicar, cosa que va fer en nombroses gires per pobles i temples d’Alemanya.
Sobre la sexualitat també tenia un punt de vista femení i positiu, d’ella tenim la primera descripció de l’orgasme
No sento aquestes coses ni amb les orelles corporals ni amb els pensaments del meu cor, ni percebo res per la trobada dels meus cinc sentits, sinó en l’ànima, amb els ulls exteriors oberts, de tal manera que mai he patit l’absència de l’èxtasi. Veig aquestes coses desperta, tant de dia com de nit
Santa Hildegarda (1098-1179) va començar a escriure la seva primera obra, Scivias, a 1141 quan comptava 43 anys i va acabar l’última als 75 poc abans de morir. Va dictar en total cinc grans llibres-set més petits, a més de 77 obres musicals, àmplia correspondència de la qual es conserven més de 300 targetes, i altres obres menors. Les seves obres principals són:
Les obres mèdiques de Santa Hildegarda (1151 – 1158) possiblement es van dictar seguides sota el títol comú de: Un llibre de les subtileses de les diferents naturaleses de les criatures (Llibre d’observacions sobre les propietats naturals de les coses creades), que al segle XIII sembla ser dividit en dos textos: Física i Causes i Cures:
La seva correspondència (1147-1179) consta de més de 300 cartes a tota l’escala social de l’època: papes, emperadors, viatge, nobles, bisbes, monjos, i gent de tota condició social que acudien a Hildegarda a la recerca de consell i ajuda
Hildegarda va compondre setanta-vuit obres musicals, Agrupades en Simfonia de les revelacions celestials: 43 antífones, 18 responsoris, 4 himnes, 7 seqüències, 2 simfonies (amb el significació propi del segle XII), 1 al·leluia, 1 Kyrie, 1 peça llibre i 1 altaveus (fascinant, doncs l’oratori es va inventar al segle XVII). A més, va compondre un acte sacramental musicat anomenat Ordo Virtutum ( “Ordre de les virtuts”, en llatí), sobre les virtuts.
Des de jove tingué visions de tipus místic però no va començar a escriure les seves visions fins als quaranta anys d’edat, un cop vençuts escrúpols i dubtes. Va escriure tres llibres sobre aquestes experiències religioses: Coneix el Senyor (‘Coneix els camins del Senyor’), considerada la més important, El llibre dels mèrits de la vida i L’operació de Déu. Les seves visions o “inspiració divina” venien sense èxtasi ni transport. Les elaborava, interpretava i dictava en vigília a col·laboradors que les escrivien, i en destaca la monja Ricarda, a qui estava fortament unida.
Els escrits d’Hildegarda van impressionar profundament a Bernat de Claravall i aquest els hi va fer arribar al Papa Eugeni III (1145-53) qui després de llegir-los va escriure una carta a Hildegarda felicitant-la, animant-la a seguir escrivint i donant-li permís perquè fundés un convent a Bingen, sense la tutela de cap monjo, com era el seu desig.