Santa Hildegarda (1098-1179) va començar a escriure la seva primera obra, Scivias, a 1141 quan comptava 43 anys i va acabar l’última als 75 poc abans de morir. Va dictar en total cinc grans llibres-set més petits, a més de 77 obres musicals, àmplia correspondència de la qual es conserven més de 300 targetes, i altres obres menors. Les seves obres principals són:

• Coneix els camins (Coneix les Vies del Senyor o Scivias, 1141-1151), que tracta de la creació del món i l’ésser humà; l’ésser i desenvolupament de l’Església fins a la seva perfecció eterna, la Història passada, present i futura de l’espècie humana, la seva desviament de Déu i el seu retorn al Pare.
• Llibre dels mèrits de la vida (El llibre dels mèrits de la vida, 1158-1163) Sobre el ésser humà, que com és lliure ha de decidir contínuament a qui serveix i què fa. El seu missatge és: “Inici, fes-te humà!”
• Llibre de les obres divines (El llibre de les obres divines, 1163-1174) Que descriu la Creació com una obra d’art, i l’ésser humà com un microcosmos que integra en si a tota ella.

Les obres mèdiques de Santa Hildegarda (1151 – 1158) possiblement es van dictar seguides sota el títol comú de: Un llibre de les subtileses de les diferents naturaleses de les criatures (Llibre d’observacions sobre les propietats naturals de les coses creades), que al segle XIII sembla ser dividit en dos textos: Física i Causes i Cures:

• Physica (Història Natural), també conegut com Liber simplicis medicinae (Llibre de Medicina Senzilla), que descriu la utilitat per a l’home dels animals, vegetals i minerals més comuns, jo
• Causes i cures (Causes i Remeis), també conegut com Liber Compositae medicinae (Llibre de Medicina Complexa) amb les causes de les malalties, els seus remeis i el funcionament intern del cos humà.

La seva correspondència (1147-1179) consta de més de 300 cartes a tota l’escala social de l’època: papes, emperadors, viatge, nobles, bisbes, monjos, i gent de tota condició social que acudien a Hildegarda a la recerca de consell i ajuda

Hildegarda va compondre setanta-vuit obres musicals, Agrupades en Simfonia de les revelacions celestials: 43 antífones, 18 responsoris, 4 himnes, 7 seqüències, 2 simfonies (amb el significació propi del segle XII), 1 al·leluia, 1 Kyrie, 1 peça llibre i 1 altaveus (fascinant, doncs l’oratori es va inventar al segle XVII). A més, va compondre un acte sacramental musicat anomenat Ordo Virtutum ( “Ordre de les virtuts”, en llatí), sobre les virtuts.

Des de jove tingué visions de tipus místic però no va començar a escriure les seves visions fins als quaranta anys d’edat, un cop vençuts escrúpols i dubtes. Va escriure tres llibres sobre aquestes experiències religioses: Coneix el Senyor (‘Coneix els camins del Senyor’), considerada la més important, El llibre dels mèrits de la vida i L’operació de Déu. Les seves visions o “inspiració divina” venien sense èxtasi ni transport. Les elaborava, interpretava i dictava en vigília a col·laboradors que les escrivien, i en destaca la monja Ricarda, a qui estava fortament unida.

Els escrits d’Hildegarda van impressionar profundament a Bernat de Claravall i aquest els hi va fer arribar al Papa Eugeni III (1145-53) qui després de llegir-los va escriure una carta a Hildegarda felicitant-la, animant-la a seguir escrivint i donant-li permís perquè fundés un convent a Bingen, sense la tutela de cap monjo, com era el seu desig.