PRESENTACIÓ

La idea va sorgir per celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència (11 de febrer) del 2017

Representació en primera persona

S’ha optat per una representació en primera persona, utilitzant el paper de “salonière” d’Émilie du Châtelet, per saltar les barreres del temps, reunint al seu saló a algunes dones sàvies de tots els temps. Totes elles, d’una manera desenfadada i amena, però rigorosa, donen a conèixer la seva vida i descobriments, provocant la curiositat i inquietud sobre la ciència i el seu paper a la societat.

Aquesta activitat sol donar peu a un debat posterior sobre la situació actual de la dona a la ciència, i sobre les científiques que es troben al nostre entorn. L’obra, pel seu format, també pot incorporar nous personatges, ser realitzada pels propis estudiants, adaptant o modificant-ne el text, i fins i tot aprofundir més sobre algun dels temes parlats.

Aquesta activitat sol donar peu a un debat posterior sobre la situació actual de la dona a la ciència, i sobre les científiques que es troben al nostre entorn.

“Madame Châtelet i les seves seguidores a Instagram”

Amb l’objectiu d’estimular i promoure l’interès per la carrera científica, i conscients de la falta de referents de dones científiques i del seu paper en l’elecció del futur de les joves adolescents, des de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) oferim una lectura teatralitzada, interpretada per personal del propi centre, que explica la història de dones científiques de diferents èpoques en un format atractiu i agradable. La lectura porta per títol “Madame Châtelet i les seves seguidores a Instagram”.

La idea va sorgir per celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència (11 de febrer) del 2017, i des d’aleshores se n’han realitzat vàries representacions en escoles de primària i instituts de secundària, així com en biblioteques, en jornades i al mateix ICMAB.

Reunió de treball del grup Chatelet
L’obra, pel seu format, també pot incorporar nous personatges

L’obra té molt bona acollida, tant entre el públic jove com entre el públic més adult, i veiem que és molt útil per donar a conèixer científiques de la història i el seu paper en molts camps de la ciència. Des de l’ICMAB creiem que és una molt bona eina per comunicar la ciència i el paper que hi juguen les dones, d’una manera diferent a l’habitual. A més, com que les actrius són personal del centre (la majoria d’elles, científiques), es trenquen les barreres entre els centres de recerca i el públic en general, i és una manera que puguin entrar en contacte.

“Juzgadme por mis propios méritos, o por la falta de ellos, pero no me consideréis como un mero apéndice de este gran general o de aquel renombrado estudioso, de tal estrella que relumbra en la corte de Francia o de tal autor famoso

Madame de Châtelet al rey Federico de Prusia

PERSONATGES


Edat Antiga i Edat Mitjana

La majoria d’elles van poder fer ciència perquè havien nascut en un entorn excepcional per l’època: Hipàtia a la Biblioteca d’Alexandria; Trota de Salerno a la Universitat de Salerno; Hildegarda von Bingen al convent des de molt jove, on va poder dedicar-se a l’estudi ; Beatriu de Pinos en ser una dona noble i rica va poder actuar amb una certa llibertat. Però estem en una època on, tant homes com dones es jugaven la pell fent ciència i probablement moltes dones amb interès i ganes d’estudiar i entendre el món van ser cremades per bruixes.


Hipàtia d’Alexandria (370-415),

Hildegarda de Bingen (1098-1179)


Truita de Salern (s. XI-XII)

Beatriu de Pinós (1433-1485)


Edat Moderna

Les dones (i els homes) que es dediquen a la ciència formen part de les classes privilegiades, però elles ja poden tenir tutors i aprendre (a casa) i estudiar. Tenen una certa independència una vegada han complert amb els seus deures socials, bàsicament tenir fills, com en el cas de la Maria Sibylla Merian i de l’Émilie du Châtelet. En alguns casos, els seus descobriments i avenços estan reconeguts. En la majoria dels casos estan associats a un home (pare, marit) que és el que s’emporta els mèrits, o són ridiculitzades com fa Molière en la seva obra “Les Femmes Savantes”.


Maria Sibylla Merian (1647-1717)

Marquesa de Châtelet (1706-1749)


Edat Contemporània

Al segle XIX les dones poden començar a anar a la Universitat. Això és un millora, i a poc a poc augmenta el nombre de dones que fan ciència, però moltes encara han de firmar amb les inicials, perquè no es vegi que són dones, com Ada Lovelace, o han de fer mans i mànigues per complir amb els seus somnis, com la Nettie Stevens i la Vera Rubin. Un altre problema és l’associat a la falta de reconeixement per part dels mateixos companys de feina, com en el cas de la Rosalind Franklin, o per part dels seus supervisors, com la Margarita Salas.

Ada Lovelace (1815-1852)

Nettie Stevens (1861-1912)

Rosalind Franklin (1920-1958)

Vera Rubin (1928-2016)


Margarita Salas (1938)