Vera Rubin, l’astrònoma de la matèria fosca
Nascuda a Filadèlfia el 1928, les seves observacions i anàlisis en els anys ’70 van canviar la forma de mesurar i comprendre l’univers en la seva total complexitat. A més es va encarregar d’examinar la rotació de més de 200 galàxies i entre els seus principals troballes va descobrir que les estrelles allunyades del centre galàctic es movien a la mateixa velocitat que les més properes a l’interior.
Tal descobriment va suposar una contradicció a les normes en què es basava l’astronomia fins llavors, ja que sostenien que les estrelles més distants havien de girar més lentament. Però malgrat això la doctora Rubin, usant com a referència les lleis de Newton, va establir que era possible tal equivalència de velocitats perquè a les vores de les galàxies existia una massa densa i invisible que exercia una força sobre les estrelles. Una altra de les seves més importants contribucions a l’astronomia va ser la seva teoria de la matèria fosca, un concepte vigent a dia d’avui que representa un 27% de la massa i energia existent a la univers conegut. [2]
Rotació de galàxies i matèria fosca
Tot es va iniciar amb un curs de màster que Rubin va impartir a principis dels 60. Vera va proposar als sis estudiants del curs que treballessin en la determinació d’una corba de rotació d’estrelles de la nostra galàxia que estiguessin molt allunyades del centre. En el resum de l’article es pot llegir: “Per radis R> 8.5 kpc, la corba de rotació és plana i no decreix com s’esperaria si les òrbites fossin keplerianas”. Després de la seva publicació, molts comentaris van ser negatius i fins desagradables. Aquesta va ser la primera corba de rotació plana publicada i, avui dia, l’article es segueix citant-. L’editor va dir que acceptava l‘article, però que no publicaria els noms dels estudiants. Vera va replicar, contundent: “Llavors retir l’article”. L’editor va fer marxa enrere i tots els estudiants van signar l’article [3]
Quin tipus d’indicacions van portar al descobriment de la matèria fosca i el seu lloc a l’univers?
PREGUNTES FREQÜENTS
Sí, sense cap dubte. L’anomalia en les corbes de rotació galàctica que va confirmar el seu treball al costat de W. Kent Ford, Jr. és un dels grans descobriments en astronomia en la segona meitat del segle XX. Un èxit que mereix un Premi Nobel de Física. Per desgràcia ja no el rebrà.
Després d’obtenir la seva llicenciatura d’Astronomia pel Vassar College el 1948, va tractar d’inscriure a la Universitat de Princeton, però mai va rebre el seu catàleg de graduada, ja que no es van permetre dones en el programa d’estudis graduats d’Astronomia fins 1975.
Va sol·licitar ser admesa a la Universitat de Cornell, on va estudiar física sota la direcció de Philip Morrison, i física quàntica sota la tutela de Richard Feynman i Hans Bethe. Va completar els seus estudis el 1951, durant els quals va fer les primeres observacions de desviacions de flux Hubble en els moviments de les galàxies. Argumentava que les galàxies més grans podien rotar al voltant de centres desconeguts més que un simple moviment d’escapament, com suggeria la teoria del Big Bang en aquest temps.
La presentació d’aquestes idees no van ser ben rebudes. El treball per al seu doctorat va ser a la Universitat de Georgetown i va obtenir el seu magíster en 1951, i el 1954 va obtenir el seu doctorat sota la supervisió de George Gamow.
El primer que va suggerir l’existència de matèria fosca, utilitzant velocitats estel·lars, va ser l’astrònom neerlandès Jacobus Kapteyn el 1922. El company holandès Jan Oort i el pioner de la radioastronomia també va hipotitzar l’existència de matèria fosca el 1932. Oort estava estudiant moviments estel·lars al barri galàctic local i va trobar que la massa al pla galàctic ha de ser major que la observada, però posteriorment es va determinar que aquesta mesura era errònia.
Astronomia
Física
