• Rosalind Franklin with microscope

    MRC Laboratory of Molecular Biology. Photographic Print. 1 Image. [1955].
  • Rosalind Franklin fent alpinisme a Noruega

    Photographic Print. 1 Image. [ca. 1940s]. Creator:Unknown

    Franklin va ser una àvida excursionista i viatgera que va passar la major part de les seves vacances de senderisme en diverses parts d’Europa.

  • Rosalind Franklin amb els seus germans

    Photographic Print. 1 Image. [ca. 1932].

    Franklin amb 12 anys, segona des de la dreta, amb els seus germans (des de l’esquerra) Roland, David, Jenifer i Colin.

  • Rosalind Franklin a Paris

    Vittorio Luzzati
  • Rosalind Franklin amb la seva germana Jenifer

    Photographic Print. 1 Image. [ca. 1930].

    Foto: Dora Head

  • Rosalind Franklin at age 3

    Photographic Print. 1 Image. [ca. 1923]

    Tot i que es mostra aquí amb un carro de nines i joguines, Franklin va preferir sempre jugar en el petit taller que el seu pare va preparar per als nens

  • Rosalind Franklin

    Photographic Print. Portrait. 1 Image. [ca. 1956].

    Aquest retrat de Franklin va ser fet l’any de la seva segona visita als Estats Units.

  • Rosalind Franklin on vacation in Tuscany

    Photographic Print. 1 Image. [Spring 1950] Luzzati, Vittorio.

    Franklin era un’apassionada excursionista i viatgera, i solia passar les vacances caminant o fent bicicleta amb la família o amics com Vittorio i Denise Luzzati.

  • Rosalind Franklin’s lab at Birkbeck College

    Finch, John, and MRC Laboratory of Molecular Biology. Photographic Print. 1 Image. [ca. April 1958]

    El laboratori de Franklin al Birkbeck College (fotografiat poc després de la seva mort) es trobava al cinquè pis d’una casa unifamiliar del segle XVIII que es va danyar amb una bomba a la plaça de Torrington. El seu equip de radiografia es trobava al soterrani, al que havia estat la cuina. L’edifici ha estat destruït.

  • Rosalind Franklin’s lab at Birkbeck College

    Finch, John, and MRC Laboratory of Molecular Biology. Photographic Print. 1 Image. [ca. April 1958].
  • Rosalind Franklin’s lab at Birkbeck College

    Finch, John, and MRC Laboratory of Molecular Biology.. Photographic Print. 1 Image. [ca. April 1958]
  • Rosalind Franklin

Protagonistes

Rosalind Franklin

Notting Hill, Londres, Anglaterra
1920-1958

  • Ocupació

    Cristal·lografia de raigs X
  • Àrea

    Difracció de raigs X
  • Nacionalitat
    Regne Unit
  • Reconeixements

    Per als tres guanyadors del Nobel Franklin semblava haver-se tornat invisible. Els seus treballs sobre l’estructura de l’ADN van ser menyspreats i silenciats. El 1975 una amiga de Rosalind, Anne Sayre, va publicar el libro Rosalind Franklin and the DNA per donar a conèixer al públic la seva veritat sobre Rosalind. Altres amics i col·laboradors també van escriure a favor seu. De tant en tant apareix un nou llibre que contribueix a la polèmica o que reivindica el nom de Rosalind per a la història de la ciència.

    S’ha parlat també de que era dona, del seu caràcter difícil i que en el seu temps no estava ben vist que no tingués família i es dediqués a la ciència. El 2002 Brenda Maddox va publicar Rosalind Franklin; The dark lady of DNA. Així mateix Maurice Wilkins, potser el principal obstacle que va tenir Rosalind en King ‘s College, va acabar per escriure el 2003 un llibre autoexculpatori, The third Man of the Double Helix[1]

Fotografia 51

Una de les imatges per difracció de Raigs X que aconsegueix Rosalind suposa una fita per a la història de la biologia, en ella es pot apreciar la forma helicoïdal de les cadenes d’ADN. Sense el seu permís, el seu col·lega de treball Wilkins es pren la llibertat de mostrar la instantània a Watson, qui després afirmaria haver-se quedat “bocabadat” en veure-la.

La fotografia 51 suposa la confirmació de la teoria de Watson i Crick, que s’afanyen a publicar-la en 1953, amb una menció marginal a Rosalind Franklin, part de la feina també apareix en la mateixa edició de Nature. Posteriorment Arthur Kornberg, deixeble de Severo Ochoa, aportaria proves experimentals definitives de l’exactitud del model (pel que rebrà el Nobel de Medicina de 1959 juntament amb el seu mentor). [2]

La fotografia 51. A la dreta s’identifiquen els autors: Franklin i Gosling

Raymond Gosling, a 1950 estudiant graduat, supervisat per Maurice Wilkins, va fer una fotografia de rajos X d’una fibra de DNA, la imatge que va inspirar al jove James Watson quan el va veure presentat per Wilkins en una conferència a Nàpols. La més famosa “fotografia 51” va ser presa el maig de 1952 també per Gosling, ja en aquell moment assignat a Rosalind Franklin [3]

The DNA Double Helix Discovery

Aquest video narra la història dels científics i de les proves implicades en una de les missions científiques més importants del segle XX: el descobriment de l’estructura de l’ADN.

 

La ciència i la vida quotidiana no poden ni han de separar-se. La ciència, per a mi, dóna una explicació parcial de la vida. En la mesura en què es basa en fets, experiències i experiències … Estic d’acord que la fe és imprescindible per a l’èxit de la vida, però no accepto la vostra definició de fe, és a dir, la creença en la vida després de la mort. Al meu entendre, tot el que és necessari per a la fe és la creença que, fent el nostre millor esforç, ens acostarem a l’èxit i que l’èxit dels nostres objectius (la millora de la humanitat, del present i del futur) val la pena assolir

Publicacions

PREGUNTES FREQÜENTS

Per què Rosalind Franklin no va guanyar el premi Nobel?
Es va argüir que no es podia concedir el premi a una persona morta i que va ser exclosa de la terna des del començament. La veritat és que ningú es va recordar d’ella i ni tan sols va ser esmentada. És més, quan el 1968 Watson va publicar la seva història personal del descobriment de l’estructura de l’ADN que inclou l’etapa entre els anys 1950 i 1953, titlla Rosalind de dona dura, de mal caràcter, tossuda, fins i tot agressiva. No reconeix la seva contribució. El llibre va ser un èxit de vendes en molts països i d’aquesta manera es va transmetre una imatge distorsionada de la científica tot i haver inclòs un epíleg en el qual modifica alguna cosa la seva opinió
Qui va descobrir l’ADN?

L’ADN va ser identificat per primera vegada a finals de la dècada de 1860 pel químic suís Friedrich Miescher


Amanda Phingbodhipakkiya

Crystallography