Les dones (i els homes) que es dediquen a la ciència formen part de les classes privilegiades, però elles ja poden tenir tutors i aprendre (a casa) i estudiar. Tenen una certa independència una vegada han complert amb els seus deures socials, bàsicament tenir fills, com en el cas de la Maria Sibylla Merian i de l’Émilie du Châtelet. En alguns casos, els seus descobriments i avenços estan reconeguts. En la majoria dels casos estan associats a un home (pare, marit) que és el que s’emporta els mèrits, o són ridiculitzades com fa Molière en la seva obra “Les Femmes Savantes”.